Organitzacions Resilients

La resiliència és un factor d’èxit per a la millora de la seguretat en les organitzacions

La resiliència ha anat percolant en la societat en general i, en particular, en els professionals de la seguretat. En un entorn i una societat que ha canviat, és un element que es reforça en tots els camps i els sectors, configurant-se un marc de resiliència que abasta tots els nivells i els sectors de la societat. I això per als professionals que treballen amb els riscos, les emergències i les crisis implica la necessitat d’integrar el concepte en la forma de ser, fer, pensar i treballar. Ser una organització resilient és clau, conjuntament amb una cultura de seguretat real, per assolir l’excel·lència en la seguretat de les organitzacions en una societat interdependent, connectada i tecnificada en un entorn incert.

“La resiliència implica la necessitat d’integrar-la en la forma de fer, pensar i treballar en qualsevol àrea de la seguretat d’una organització i els seus professionals”

Quin element tenen en comú els objectius de l’agenda 2030 de desenvolupament sostenible ^[1]; els departaments de ciberseguretat de les empreses; l’atenció social a les persones; els psicòlegs; les  infraestructures crítiques; o la protecció civil? el concepte de resiliència. 

Es pot llegir i visualitzar textos i vídeos que parlen de resiliència d’infraestructures crítiques^[2]; de les ciutats i els barris^{[3] [4]}; de les persones; de les organitzacions^[5]…. i d’aquesta forma la paraula ha anat percolant en la societat en general i, en particular, en els professionals de la seguretat a nivell global.

Es crea un dubte raonable: s’està fent enginyeria de producte,  anomenant de forma diferent el que ja hi havia, per poder mantenir l’atenció del client/ciutadà/usuari? o bé l’esclat de la resiliència significa la consolidació d’un camp propi en la seguretat?

L’entorn on ens movem i la societat en la que estem ha canviat. Durant els darrers anys s’ha parlat, i encara es parla, d’un canvi de paradigma en el que la societat ja hi és. De fet, la pandèmia del COVID19 posa en evidencia aquests canvis. I uns dels elements que s’ha reforçat és la resiliència, en tots els camps i els sectors. 

La resiliència s’entén com la capacitat de recuperar-se davant d’una situació adversa, un dany o un desastre.

Si es parla amb els experts en ciberseguretat, que cada dia han de fer front a ciberatacs de tota mena i condició, expliquen que en aquests moments hi ha dos tipus d’organitzacions: les que saben que els han atacat i les que no ho saben. I, des d’aquesta perspectiva i plantejament, basteixen una estratègia on la resiliència és clau: “sabem que ens atacaran i l’organització ha de ser capaç de respondre i recuperar-se”. Per això no hi ha prou en invertir recursos humans i econòmics per fer front als ciberriscos, s’ha de preparar l’organització i fer-la resilient. 

Les administracions tenen al davant reptes com garantia el funcionament dels serveis públics;  fer front als efectes del canvi climàtic; respondre i atendre al creixement i moviment de la població; la pròpia digitalització i, de fet, tota mena de riscos que amenacen ciutats i països^[7]. Com a resposta, els darrers anys s’estan  desenvolupant oficines de resiliència, transversals als departaments, per assegurar ciutats i països més resilients. 

Sense oblidar la transformació, lenta però inexorable, dels serveis operatius d’emergència. Com a exemple està l’Agencia d’Emergències dels Estats Units, la FEMA, que en el seu Pla Estratègic 2018-2022 ^[6] afirma que la seva visió és “Una nació preparada i resilient” i que “La resiliència és l’eix vertebrador de la gestió d’emergències”.

Així, al concepte físic^[8], al concepte psicològic^[9], i al concepte urbà^[10],s’incorpora la resiliència de les organitzacions  ^[11] , fet que fa necessari la definició d’un marc de resiliència a tots els nivells de la societat. 

I què suposa la resiliència per als professionals de la seguretat, els que gestionen els riscos, les emergències i les crisis? Per a uns quants una nova especialització, ajudant a organitzacions i administracions a ser resilient. Per a tots implica la necessitat d’integrar el concepte en la forma de fer, pensar i treballar en qualsevol àrea de la seguretat. Una organització resilient és l’element clau, conjuntament amb la cultura de seguretat, per assolir l’excel·lència. 

Per exemple, l’estàndard associat a la resiliència de les organitzacions^[5] la defineix com una organització adaptable, amb un lideratge àgil i flexible i bon govern. I entre els requisits que fixa la norma, destaca l’exigència que les diferents disciplines de gestió s’han d’alinear amb la missió de l’organització i d’allò que s’ha de protegir i, importantíssim, han de desenvolupar-se i coordinar-se internament i entre elles. Entenent com a disciplines de gestió, entre altres, la gestió de crisis, la continuïtat de negoci, la gestió de la ciberseguretat, la gestió de les comunicacions, la gestió de les emergències, la gestió del medi ambient, la gestió de la prevenció de riscos laborals, la gestió del frau, la gestió de la seguretat de la informació, la gestió del risc,….. és a dir, l’estàndard obliga a les diferents disciplines de la seguretat a alinear-se amb el negoci i coordinar-se entre elles.

En definitiva, la resiliència esdevé un factor d’èxit per a la millora de la seguretat en les organitzacions en una societat interdependent, connectada i tecnificada en un entorn incert.